Petrolis Independents sufraga el cost de portar fins a Brussel·les la presó de la campanya “Un poble empresonat”

Una representació prou significativa de l’Assemblea Nacional Catalana, d’Òmnium Cultural i dels Comitès de Defensa de la República s’han desplaçat avui a Brussel·les per deixar “exposada” durant un dia a la plaça Schuman, davant del Parlament Europeu, la presó que es va fer servir per a la campanya “Un poble empresonat”, el novembre de 2017. La presó ha viatjat en un transport amb combustible finançat per Petrolis Independents, la primera
benzinera independentista del país. Els dos propietaris de la companyia Joan Canadell i Jordi Roset, també s’han desplaçat a Brussel·les.
Aquesta és una acció reivindicativa d’alt contingut polític i simbòlic, i sobretot de molt impacte mediàtic. I aquesta circumstància l’ha aprofitada el President Puigdemont per enviar un dard al màxim organisme executiu de la Unió Europea: “Si Brussel·les no va a les presons espanyoles, doncs nosaltres portem les presons a Brussel·les”. En un discurs en francès, el president a l’exili ha explicat que la presó portada des de Vic “és un símbol de la lluita dels catalans per la llibertat i alhora de la repressió que patim els polítics catalans que són a la presó o a l’exili”. Puigdemont ha manifestat que va triar l’exili “per poder seguir lluitant pel dret a l’autodeterminació del nostre poble”. El polític català, que tenia al costat algunes de les urnes que es van fer servir l’1 d’octubre, ha recordat que la justícia espanyola els acusa d’una delicte de rebel·lió que per ser possible necessita una acció violenta: “l’única violència que vam veure l’1 d’octubre, però, va ser la de la policia espanyola”. Ha recordat que del primer al darrer presoner polític o exiliat és “gent de pau, militants de la pau i la no-violència”.

El President Puigdemont ha preguntat en veu alta com “la societat europea pot permetre el silenci de les autoritats europees davant la petició de més de dos milions de persones” i ha instat Europa a protegir els drets fonamentals dels catalans i dels empresonats, tot recordant que són a la presó per complir “la paraula donada al poble” i per defensar el dret a votar lliurement.
Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, ha precedit en un discurs en anglès en el que ha explicat que l’objectiu d’aquest acte és que la comunitat internacional i especialment la població europea s’assabentin que el “govern espanyol vol convertir un dret fonamental en un crim”. Ha recordat que Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i la resta de polítics a la presó o a l’exili hi són per haver organitzat “un referèndum d’autodeterminació que està recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans, que Espanya va ratificar el 1977”. “Espanya va violar aquest dret enviant la policia i la guàrdia civil (a la qual s’ha referit com a policia militar) als col·legis electorals a estomacar la gent”. La presidenta de l’Assemblea ha recordat que ni tan sols la repressió va poder evitar que més de dos milions de persones votessin.
Paluzie ha afirmat a Brussel·les que la repressió espanyola no ha afectat només els polítics sinó també a “activistes, mestres, alcaldes i alcaldesses, rappers i persones com Tàmara Carrasco”. La presidenta encara ha endurit més el to quan ha dit que el judici que tindrà lloc d’aquí a uns mesos “és una vergonya per a Europa, que no l’hauria de permetre”.

Durant l’acte també s’ha llegit una carta en francès escrita per Jordi Cuixart des de la presó.

Joan Canadell, Jordi Roset, Plaques franquistes, Lleida, àngel Ros, Moltes Mercès

La nostra pressió i la de la societat civil fa caure les plaques franquistes de Lleida

En les darreres setmanes Petrolis Independents hem estat notícia a Lleida i de retruc a la resta de Catalunya. El motiu no ha estat pas que hàgim obert una benzinera a Lleida ciutat, la tercera en aquelles comarques, sinó perquè vam tornar a exercir això que nosaltres diem Responsabilitat Social Catalana. Com a empresa estem compremesos amb la defensa dels valors del nostre país, amb la consecució d’un Estat propi, en aconseguir una Catalunya pròspera, però també en conservar el llegat històric dels nostres avantpassats, sobretot d’aquells que com els republicans van perdre una guerra que no van iniciar.

Llegir més