Petrolis Independents i Torroella de Montgrí

Uns vàndals trenquen la buferada independentista del Sí a la benzinera de Torroella de Montgrí

Avui la bafarada del “Sí” que mantenim a totes les bostres estacions de servei ha aparegut destrossada a la benzinera de Torroella de Montgrí (Camí dels Molins, s/n). Lamentem que hi hagi qui cregui que amb actituds violentes pot aconseguir que els independentistes canviem d’ideari. Com a empresaris d’aquest país reiterem que ens mantindrem ferms en els nostres plantejaments i continuarem mantenint tots els símbols que representen la lluita d’aquest país. Si aneu a qualsevol de les sis benzineres que Petrolis Independents tenim en diversos indrets de Catalunya podreu veure que els símbols independentistes i les crides a la defensa de la llibertat d’expressió i dels drets dels empresonats i exiliats són àmpliament presents i així continuarà sent!!

 

Petrolis Independents sufraga el cost de portar fins a Brussel·les la presó de la campanya “Un poble empresonat”

Una representació prou significativa de l’Assemblea Nacional Catalana, d’Òmnium Cultural i dels Comitès de Defensa de la República s’han desplaçat avui a Brussel·les per deixar “exposada” durant un dia a la plaça Schuman, davant del Parlament Europeu, la presó que es va fer servir per a la campanya “Un poble empresonat”, el novembre de 2017. La presó ha viatjat en un transport amb combustible finançat per Petrolis Independents, la primera
benzinera independentista del país. Els dos propietaris de la companyia Joan Canadell i Jordi Roset, també s’han desplaçat a Brussel·les.
Aquesta és una acció reivindicativa d’alt contingut polític i simbòlic, i sobretot de molt impacte mediàtic. I aquesta circumstància l’ha aprofitada el President Puigdemont per enviar un dard al màxim organisme executiu de la Unió Europea: “Si Brussel·les no va a les presons espanyoles, doncs nosaltres portem les presons a Brussel·les”. En un discurs en francès, el president a l’exili ha explicat que la presó portada des de Vic “és un símbol de la lluita dels catalans per la llibertat i alhora de la repressió que patim els polítics catalans que són a la presó o a l’exili”. Puigdemont ha manifestat que va triar l’exili “per poder seguir lluitant pel dret a l’autodeterminació del nostre poble”. El polític català, que tenia al costat algunes de les urnes que es van fer servir l’1 d’octubre, ha recordat que la justícia espanyola els acusa d’una delicte de rebel·lió que per ser possible necessita una acció violenta: “l’única violència que vam veure l’1 d’octubre, però, va ser la de la policia espanyola”. Ha recordat que del primer al darrer presoner polític o exiliat és “gent de pau, militants de la pau i la no-violència”.

El President Puigdemont ha preguntat en veu alta com “la societat europea pot permetre el silenci de les autoritats europees davant la petició de més de dos milions de persones” i ha instat Europa a protegir els drets fonamentals dels catalans i dels empresonats, tot recordant que són a la presó per complir “la paraula donada al poble” i per defensar el dret a votar lliurement.
Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, ha precedit en un discurs en anglès en el que ha explicat que l’objectiu d’aquest acte és que la comunitat internacional i especialment la població europea s’assabentin que el “govern espanyol vol convertir un dret fonamental en un crim”. Ha recordat que Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i la resta de polítics a la presó o a l’exili hi són per haver organitzat “un referèndum d’autodeterminació que està recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans, que Espanya va ratificar el 1977”. “Espanya va violar aquest dret enviant la policia i la guàrdia civil (a la qual s’ha referit com a policia militar) als col·legis electorals a estomacar la gent”. La presidenta de l’Assemblea ha recordat que ni tan sols la repressió va poder evitar que més de dos milions de persones votessin.
Paluzie ha afirmat a Brussel·les que la repressió espanyola no ha afectat només els polítics sinó també a “activistes, mestres, alcaldes i alcaldesses, rappers i persones com Tàmara Carrasco”. La presidenta encara ha endurit més el to quan ha dit que el judici que tindrà lloc d’aquí a uns mesos “és una vergonya per a Europa, que no l’hauria de permetre”.

Durant l’acte també s’ha llegit una carta en francès escrita per Jordi Cuixart des de la presó.

“La nova llei de memòria serà una eina per tancar ferides i acabar amb el dol”

Ja fa unes setmanes que es va anunciar que el Departament de Justícia impulsarà una llei integral de Memòria Històrica que obligarà a retirar la simbologia franquista de l’espai públic. La Generalitat podrà anul·lar condecoracions i suprimir els noms dedicats a militars colpistes i dirigents de la dictadura encara que els ajuntaments s’hi oposin.

Recordem que la Llei de Memòria Històrica que es va aprovar l’any 2007 obligava a retirar tots els monuments i símbols franquistes dels edificis i espais públics, encara que no ha estat així.

Segons  la consellera, Ester Capella “La nova llei de memòria serà una eina per tancar ferides i acabar amb el dol”

El passat 11 de març del 2017 nosaltres i Moltes Mercès vam respondre amb fets a l’alcalde de Lleida, quan es va negar al requeriment cívic i polític de retirar les plaques franquistes que restaven en molts edificis de la ciutat.

Joan Canadell, Jordi Roset, Plaques franquistes, Lleida, àngel Ros, Moltes Mercès

Les seves paraules van ser: «Qui vulgui treure les plaques franquistes que agafi una escala i un tornavís». Doncs, així ho vam fer. L’endemà vam entrar una instància a l’Ajuntament demanant permís per poder ocupar la via pública i treure les plaques, ja que ell no ho pensava fer. Ros no només va contestar la instància, sinó que el mateix dia que la vam entrar va respondre públicament que endavant, que podíem anar fent sempre i quan tinguéssim el permís dels propietaris.

Ens vam posar d’acord amb l’entitat acabaamblaplaca.cat,  que és la que amb la plataforma Lleida Lliure de franquisme lideren el moviment cívic contrari als símbols franquistes a Lleida, i el dissabte dia 11 de març vam retirar mitja dotzena de plaques.

La nostra acció va causar tan de rebombori mediàtic i a les xarxes socials que pocs dies després l’alcalde Ros (PSC) rectificava i feia que la brigada municipal retirés gran majoria de les plaques. Vam demostrat, un cop més, que quan la societat civil s’organitza és imparable.

Ens reconforta veure que ara molta gent està fent el que fa molt de temps s’hauria d’haver fet: treure les restes de simbologia del règim i així conservar el llegat històric dels nostres avantpassats, sobretot d’aquells que com els republicans van perdre una guerra que no van iniciar.